Guerra Civil angolesa

Guerra Civil angolesa

Guerra Freda Guerra de la frontera de Sud-àfrica
Tipus	guerra civil
Data	1975 – Agost 2002
Lloc	Angola
Resultat	Victòria del MPLA
Bàndols
MPLA Cuba FAA URSS[12] Amb el suport de: Suècia[13][14] UNITA FNAA Sud-àfrica FLEC Amb el suport de: Zaire Estats Units d'Amèrica República Popular de la Xina
Comandants
Agostinho Neto (1975-1979) José Eduardo dos Santos Lúcio Lara Iko Carreira António dos Santos França Fidel Castro Heinz Kessler Vasily Petrov Valentin Varennikov Sam Nujoma Jonas Savimbi † Demosthenes Chilingutila Alberto Vinama Holden Roberto Luiz Ranque Franque Balthazar Johannes Vorster (1975–1978) Pieter Willem Botha (1978–1989) Mobutu Sese Seko (1975)
Forces
Tropes del MPLA: 40,000 (1976)[1] – 70,000 (1987)[2] 130,000 (2001)[3] Tropes cubanes: 35,000 – 37,000 (1982)[2] 60,000 (1988)[2] Tropes soviètiques: En total 11,000 (1975 a 1991)[4] Tropes d'UNITA: 65,000 (1990, highest)[5] Membres del FNLA: 22,000 (1975)[6] 4,000 – 7,000 (1976)[7] Tropes sud-africanes: 20,000 (1976)
Baixes
Desconegut 2,016—5,000[8] 15,000 baixes[9] 54 morts[10] Desconegut Desconegut 2,038 morts (en tota la Guerra de la Frontera)[11]
Al voltant de 500.000 militants[15] i centenars de milers de civils.
Cronologia
← Guerra de la Independència d'Angola

La Guerra Civil angolesa començà a Angola després de la Guerra de la Independència d'Angola de Portugal el 1975. A la guerra hi havia dos bàndols principals, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA) i la Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA). Un tercer grup, el Front d'Alliberament de l'Enclavament de Cabinda (FLEC), una associació de grups independentistes, lluitava per la independència de Cabinda. La guerra va tenir tres períodes àlgids separats per fràgils interludis de pau: 1975-1991, 1992-1994 i 1998-2002.

Hi van morir uns 500.000 combatents^[15] i centenars de milers de civils. La guerra va acabar l'agost del 2002. Es considera un conflicte armat dins la Guerra Freda.

El MPLA, rebia suport de Cuba, la Unió Soviètica i països del bloc comunista. Mentre que l'UNITA rebia l'ajut dels Estats Units, Sud-àfrica i alguns altres països africans.